Clau de rosca ajustable Tap manual

Aquestes eines solen tenir una broca extraïble anomenada aixeta, encara que alguns models resistents tenen un extrem fix.Els fils d'aquestes aixetes fan que s'assemblen molt a cargols.Quan els usuaris utilitzen una clau d'aixeta, utilitzen una eina auxiliar per perforar forats a la superfície i després cargolar l'aixeta al forat.Hi ha dos tipus principals de claus d'aixeta: claus de doble punta que semblen tornavís amb una aixeta a cada extrem, i mànecs en T amb una barra a la part superior per crear més parell quan s'utilitzen.La clau anglesa del treballador era un element bàsic de la fabricació abans del segle XX perquè era un dels únics mètodes fiables de perforació.Com que la fabricació industrial automatitzada és més important que la fabricació manual, aquestes eines s'han tornat menys habituals.Tot i així, en molts casos una clau anglesa és el mètode escollit per fer forats roscats.Els cargols i els forats roscats es fan mitjançant un procés d'unió anomenat roscat i matriu.El roscat és el procés de perforació i perforació, mentre que les matrius són les matrius que s'utilitzen per formar els cargols.En alguns casos, s'utilitza un cargol de fosa a pressió en lloc d'una aixeta per crear la rosca;en aquest cas, el procés s'anomena threading.Hi ha dos mètodes principals de toc, coneguts com a toc manual i mecànic.El toc manual utilitza una clau anglesa humana.Aquest procés és habitual en articles més tous, com els de fusta o plàstic.La majoria de les claus d'aixeta tenen una broca d'acer, cosa que les fa inadequades per a aplicacions més pesades.Les aixetes manuals solen ser broques de metall sòlid.En general, el treball de la fusta és un dels usos més habituals de les claus d'aixetes modernes.Els materials de la clau no només són prou suaus, sinó que molts articles de fusta encara estan fets a mà.